Menys atur, més contractació (amb un increment considerable de la contractació indefinida) i recuperació de llocs de treball a xifres properes a abans de la recessió econòmica, són alguns dels bons indicadors econòmics de Granollers que es reflecteixen en l’estudi del Perfil de la ciutat 2017, que agrupa dades de qualitat de vida de catorze ciutats mitjanes: Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, el Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vic i Granollers.

En concret, el mercat de treball de Granollers va tancar l’any 2016 amb 4.248 persones a l’atur i un 14,40% de taxa d’atur registral, la qual cosa representa una evolució positiva, encara que no s’han recuperat els nivells previs a la recessió. Les persones aturades de 45 anys i més són gairebé el 55 % del total, una xifra molt similar en el conjunt de municipis del Perfil, que va en augment. A Granollers ha baixat fins al 17,28 % l’atur de llarga durada i baixa qualificació, fins a situar-se a xifres molt similars a 2010.

L’indicador que mesura els contractes laborals respecte la població activa de Granollers és el tercer més alt dels municipis de la xarxa (115,7%) i molt superior al de la mitjana catalana (85,5%). A més, Granollers destaca en primer lloc respecte la resta de municipis del Perfil amb un increment de la contractació indefinida del 23,8%.

D’altra banda resulta evident la recuperació de llocs de treball de la ciutat, que torna a situar-se en 24.008 assalariats, prop de les dades de l’any 2008, alhora que es perden llocs de treball ocupats per persones autònomes.

Pel que fa al teixit empresarial destaca el bon comportament de Granollers quant a la productivitat per empleat, que és de 238.530 euros. Aquesta xifra és comparativament elevada, per sobre de municipis més grans com Mataró, Terrassa o Sabadell i de la mitjana del Perfil que és de 217.847 euros. En aquest sentit, cal recalcar el pes que poden tenir el nombre d’empreses grans i històriques en aquest posicionament de la ciutat.

En matèria d’habitatge es reflecteix l’elevat preu de l’habitatge nou construït a Granollers, que s’incrementa respecte el 2015 en un 27,40% i és de 2022 euros/m2, el tercer indicador més elevat dels municipis del Perfil. Malgrat que es pot posar aquest preu en relació amb l’escassetat de sòl a la ciutat cal notar que la dada s’extreu en un context on la construcció d’habitatges és baixa, cosa que també es mostra en la superfície mitjana útil del nou habitatge construït. La renda mitjana dels contractes de lloguer se situa en 531 euros mensuals, xifra que confirma una tendència a l’increment de preus.

En l’àmbit de la cohesió social destaca l’elevat índex d’escolarització infantil de la ciutat, que és de 6.7 punts percentuals superior a la mitjana catalana. Respecte a la renda neta mitjana anual Granollers se situa entre els municipis amb els nivells més elevats, 30.632 euros, lleugerament per sobre de la mitjana de Catalunya (dades de 2014). Entre els municipis que presenten unes taxes de places de centre de dia més baixes hi ha Granollers amb un 5,4%, una tendència que ja s’havia observat en edicions anteriors del Perfil. D’altra banda, per segon any consecutiu, s’han incrementat els delictes per violència de gènere en els municipis del Perfil, a excepció del partit judicial de Granollers.

Pel que fa a la sostenibilitat, Granollers destaca per l’increment interanual de vehicles per habitant (2,43 punts percentuals) i la relativa millora en les mesures referents a qualitat de l’aire. Malgrat ser dels municipis amb pitjors indicadors en l’índex català de qualitat de l’aire i partícules en suspensió, l’evolució interanual és positiva.

Respecte a la demografia la població es manté estable i suma poc més de 60.000 habitants (60.174, dades de 2016). La taxa de gent gran s’apropa al 17 %. La població estrangera s’ha situat als nivells de 2005 (13,38%), a causa dels processos de regularització i la crisi econòmica.